dijous, 12 de juliol de 2012

Selecció de roca (II)

NÚMERO 1; 6B+ (Sa Gubia)

Descripció i breu historia:
 Aquest cop li pegam a Sa Gubia, a la primera ruta que es va obrir dins la seva Paret Oest, anomenada per el seus primers ascencionistes com a la Nº1. La via surca ja integrament dins aquesta paret, enfora de l´esperó de la Normal (Via Albàhida), encara que surt al mateix cim de l´aresta. Es veritat que no es la ruta més extraplomada, ni la més difícil de la paret però segueix un traçat lògic i elegant dins aquest tram vertical de roca.
Els seus autors, en Toni Luna (Lenon) i en Miquel Sintes la van obrir cercant el traçat logic entre plaques i petits extraploms, una ruta que en sis llarg "es planta" al cim de l´esperó.
Però, tot començar així; L´any 1993 en Lenon va obrir els dos primers llargs desde abaix, però va passar un temps fins que va poder engatusar a qualqú per acabar la feina. I així va ser com ell i en Miquel van decidir fer-hi un atac definitiu, entrar a la via i no sortir si no era per adalt. Van agafar material, una hamaca i els seus sacs de dormir i van pasar gairabé dos dies a la paret, fins que sortiren al cim, fent un memorable e incòmode vivac al "nicho" de la R4, ja que l´hamaca estava rompuda i els sortia el cul per un forat que tenia la tela.
Recentment (estiu 2012) en Lenon junt amb altres amics han reequipat la via. Substituint molt de material vell (claus i spits) per parabolts inoxidables A4-80, material de la FBME per els reequipaments del 2011.
Croquis d´en Toni Luna (Lenon) després del seu reequipament

Material necessari:
 1 joc de fissurers, 1 joc de friends, 12 cintes (llargues i curtes), alguns "cordinos" per ponts de roca, casc i anar amb doble corda o simple de 80 metres si volem rapelar per la mateixa ruta (rapels de més de 30 metres). Al croquis estan marcats amb un cercle els llocs on estan els ancoratges fixos i amb un cercle i creueta les reunions (totes elles equipades amb doble parabolt i cadena).

Inici de l´itinerari:
 Una vegada arribats a Sa Gubia (qui mes qui manco sap com anar-hi), localitzar l´esperó de la normal (tampoc te perdua) i desde aquí caminant torrent amunt uns metres més ja podren veure la nostra dreta la seva paret Oest i veurem també la caracteristica canal (ferrata) que dona accés a les rutes d´aquesta impresionant paret.
Doncs be, la Nº1 comença just abans que aquesta canal es torni vertical, a una repisa abans de la ferrata que salva les primeres dificultats. Les seguents rutes que trobarem, ja dins la canal, son Sa Rosa dels Vents i Gran Turismo obertes recentment (2012) a aquesta paret.

Descipció de l´itinerari:
 L1: Primer bocí amb alguna planta, localitzar el primer seguro abans d´uns uns petits sostrets , la via les sortetja per l´esquerra per donar pas a una placa (segon parabolt). Alguns croquis divideixen aquest llarg en dos. No val la pena, en 25-30 metres som a la primera R. Anar en compte amb aquest llarg ja que la roca es un poc dolenta al seu primer tram.
 L2: Tirada de roca bastant més bona i un poc més dificil que l´anterior (6a+) primer placa i a partir tercer seguro la via descriu una travessa a l´esquerra deixant uns desploms a la dreta.
 L3: Ja esteim més ficats al tram més vertical de la paret. Primer tram fins el primer parabolt un poc expo., mal d´assegurar encara que no es difícil. R devall uns desploms.
 L4: Un dels llargs més impresionants i el més difícil (6b+), a través de dos parabolts salvam la part més extraplomada de la via, R a un forat gran.
 Nota; La tirada 3 i la 4 es poden juntar en un sol llarg de 50-55 metres i una dificulat en torn a 6c-6c+.
Vista dels extraploms de la part superiors de la via.
 L5: tirada preciosa i vertical de 30 metres i 6a+, (5 ancoratges fixos).
 L6: D´una dificultat més moderada (6a) pero amb una sortida de la R un poc delicada, després per unes plaques grises tombades arribarem al cim. (a la mateixa cadena final de la via Albàhida) Tirada d´uns 30 metres .
Temps total: 3 a 4 hores.
Descens: Per la mateixa via, (doble corda o simple de 80 metres), es la manera més ràpida i aconsellable de fer-ho.
 Les altres alternatives son; Rapelar desde el cim de l´esperó per la ruta La Ley. O la més feixuga, seguir l´aresta fins el cim de Sa Gubia (25-30 minuts) per terreny de cabres, Un cop al cim baixar per la pista que ens durà en 35-40 minuts a la carretera, vora Ca´n Penaso. Per aquesta darrera opció no hem de deixar res a peu de via i haurem de pujar unes bambes per caminar.

Agraïments: Primer de tot al seus aperturistes per deixar-nos una joia a la paret més salvatge de Sa Gubia i especialment a Toni Luna (Lenon) i als seus ajudants, en Pep Mora i en Jose (Binissalem), pel seu reequipament, un "curro" poc agraït pel qual podrem disfrutar per un bon grapat d´anys aquesta preciosa via.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada