El Grau Mallorquí

Sempre hem sentit xerrar, especialment als foranis, que el grau a Mallorca es una mica mes dur que la mitjana peninsular, -fins hi tot hi ha qui opina que aquest es entre mig i un grau mes alt-. Però, que hi ha de veritat en tot això, es una peculiaritat de l´illa? ha sigut sempre així?... anem per parts:
Hem de tenir en compte que l´escalada, especialment l´esportiva, va arribar tard a Mallorca, fins hi tot, a finals dels vuitanta i inicis dels noranta no era un col.lectiu molt nombrós, a mes tenim el factor d´aïllament que va esser molt important, gairabé clau, que va fer que els primers pioners del setè grau, -amb molt poques referències- marquessin una època.

 Alguns dells van sortir a escalar fora i a un d´aquets viatges varen anar a Monserrat i alló va embolicar mes la cosa, -per aquell temps el grau allá era dels mes durs a Espanya-. L´influència va ser clara, a mida que el nivell s´incrementà la seva experiència amb les rutes de setè al conglomerat d´allà els hi feu frenar el grau de les rutes d´aquí sistematicament, fins que un bon dia es var haver d´obrir per alt, no es podia mantenir la tendència per sempre. Però la petjada va quedar feta...

Fran a un 7b+ d´una escola de nova creació

Veim mostres d´aixó a escoles clàssiques: Sa Gubia, Fraguel...
A l´escalada clàssica; "mas de lo mismo", be per poques referències, be per mantenir un "standart", prestigi o simplement per posar les coses dificils, algunes rutes de llavors tenien (i tenen encara) llargs graduats de V+ que ara serien graduats facilment de 6b. Això passava tambè a algunes parets de fora, especialment a Catalunya.
Avui en dia pareix que el fenomen s´inverteix, s´intenta suavitzar el grau de les escoles existents i a algunes escoles noves es posa un grau mes estandaritzat, peninsular per entendrer-mos. Pareix que així es crea un efecte cridada i encara que tothom digui que es el mateix grau que altres escoles consolidades, tothom sap que el nivell es un poc mes asequible. Curiós, no?.
En definitiva, una cosa ja de per si subjectiva com posar números a unes roques s´exagera d´una escola a una altra i mes si tenim en compte les petites dimensions de l´illa, on algunes d´aquestes escoles disten pocs quilòmetres unes d´altres.
El futur no està clar cap on tirarà. Estan sorgint tambè noves escoles amb un grau mes apretat(grau antic) i s´evidencía la ma del qui ho ha equipat.
 Ningú es ningú per a dir com s´ha de graduar una ruta, en teoria tot es fa en consens. Però així i tot poc a poc van quedant les escoles amb la seva pròpia personalitat i caracter, el que tampoc es del tot dolent pensam molts dels qui escalam ja fa uns anyets.
Veurem que passa d´aquí endavant, el que tendran a dir els mes joves, perque es evident que en cada generació hi ha un canvi de mentalitat, d´idees i fins hi tot l´estil en la manera d´escalar, però com va dir un; això ja es una altra historia...